En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d’ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares.»
El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna.»
Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt.» El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures.
Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida.»

2Ma 7,1-2,9-14

Salm Responsorial

Sl 16,1.5-6.8b.15 (R.: 15)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina.
Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe.
El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho.
Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho feu Jesucrist.

2Te 2,16-3,5

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar.
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu.
I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob.
Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen.»

Lc 20,27.34-38

"Tenim la certesa de la nostra resurrecció"

Ens atansem al final de l’any litúrgic i l’accent de les lectures recau sobre el tema de la resurrecció. A l’evangeli uns saduceus que neguen que els homes hagin de ressuscitar plantegen una qüestió per fer veure que la resurrecció és absurda: una dona que, segons la llei del levirat, s’ha casat successivament amb set germans i tots moriren sense deixar fills. Aquesta dona, en la resurrecció, ¿de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat. És com dir-li a Jesús: t’adones com n’és d’absurda la resurrecció?
Però Jesús els dona dues respostes molt clares: En el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran; pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. És a dir, en la resurrecció les relacions entre home i dona seran molt diferents de les que tenim ara; la resurrecció no és una simple continuació de la vida, sinó una vida nova i diferent, una vida de plenitud que difícilment podem comprendre des d’aquí la terra. La segona raó és que Moisès diu que el Senyor és Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Deu de Jacob. Déu no és Déu de morts sinó de vius perquè, per a ell tots viuen.
Aquesta fe en la resurrecció la veiem clarament afirmada en un dels primers testimonis de l’AT. És la meravellosa escena d’una mare que perdrà tots els seus set fills. En el fragment que llegim veiem que el segon fill afirma clarament: El Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna. El tercer també afirma, estenent les mans: Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt. I el quart diu: És bo confiar en l’esperança que Déu ens dona de ressuscitarnos perquè tu no ressuscitarà pas a la vida. El mateix Pau afirma: El nostre Pare ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança. La certesa de la resurrecció futura ens omple de consol etern, d’una immensa esperança, i de la seguretat d’una vida plena i total.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi